Archivado en: Maria
A veure si això funciona d’una vegada…
Resulta que d’aquí un dia i mig marxo cap a Londres i encara no havia donat senyals de vida. El Dani ja ha perdut la paciència i està convençut que aquesta super idea del blog compartit ja no té futur…però jo ara veig que potser em serà útil des de Londres i per això li vull donar una empenteta…
Primer de tot…anunciar que les coses han canviat una mica…no marxo per nou mesos, com estava previst, sinó que torno al febrer. Aquest canvi és per poder estudiar Teoria de la Literatura i Literatura comparada a la UAB abans que desaparegui per sempre aquesta llicenciatura. El febrer començaré a fer alguna optativa mentre vaig fent les assignatures del segon semestre de tercer d’Humanitats per la UOC. La situació és una mica complicada però ara no em ve gaire de gust parlar de combinacions adminstratives de llicenciatures vàries. La cosa és que podré estudiar el que vull si escurço uns mesos això de Londres.
De tota manera, demà passat marxo. M’he comprat una maleta nova, de color groc. Ja es pot dir que no em falta res. Avui el pare em preguntava si estava nerviosa o contenta o il·lusionada. Suposo que una mica de tot i, a més, una mica de recança. Marxar vol dir deixar en pause coses molt importants aquí a Barcelona (o a Siena) i això m’espanta una mica. Voler i doler tot alhora. I nervis, molts nervis per haver de fer coses importants (i tot en anglès!).
Bé, espero que això serveixi d’empenteta i que la pròxima actualització sigui ja des de LondonCity. I que aquest blog comenci a tenir visitants i comentaris i una mica de vida d’aquesta bloguera…
4 comentarios por mucho
Deja un comentario
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <pre> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>





Salut als blogers!
Maria Canelles!M’he trobat dues vegades el Carles Gil pel carrer amb una radiografia a la mà, un cop al maig i l’altre fa dos dies! A banda que temo tornar-lo a trobar camí de l’hospital (pobret, no vull que es trenqui res més!)els dos cops vam dir que haviem d’aconseguir quedar amb tu abans que marxessis i no ho hem aconseguit!!
Total que, com sempre passa amb aquesta vida moderna, em toca desitjar-te molt bon viatge en format digital… c’est la vie! Potser ara xerrarem més que estan a Barcelona! XD
Au…bons nervis i empapat (quina paraula mes rara si la dius molts cops seguits) de tot el que t’ofereixi l’ocasió!
Que vagi molt bé!!!!! Records a la Judit!!!
Una abraçadota
Magalí
Comentario por Magalí 11 Agosto, 2008 @ 4:45 pmParella! Per fi us trobo, per fi us llegeixo. Jo també estic en cuentatrás (“this is The Final Countdoooooown”, que crida el tocadiscos de mon germà). M’agradarà veure de què va la vostra aventura. Per part meva, en breu podreu seguir la moguda portuguesa al fotolog que vaig obrir-me fa un parell de setmanetes. Ahí va para los voyeurs -y sé que todos nosotros, como buenos humanistas en potencia (JA-JA), tenemos algo de eso-: http://www.fotolog.com/m_demademoiselle
Queridos, queridas: buena suerte.
Comentario por MartaN. 13 Agosto, 2008 @ 6:42 pmHola Hola Maria,
Llarga vida a aquesta bitàcola!
Ja té raó la Magalí, que hi he ensopegat dues vegades radiografies en mà…
Quin desastre haver perdut l’ocasió de fer un cafetó a tres mans. Sort que ens queda setembre, no? Si ens confabuléssim seria genial.
Quan tinguis un teclat amb connexió a mà volem un breu comentari sobre les primeres impressions, abans, ben fesques i directes, com ens tens acostumats.
Enjoy it,
Carles
Comentario por Carles 15 Agosto, 2008 @ 2:47 pmMolta sort, Maria.
Espero que parlem aviat. :)
Nerea
Comentario por Enhea 15 Agosto, 2008 @ 10:38 pm